Què és trauma…

Pierre Janet ja va definir el trauma el 1894 com “el resultat de l’exposició a un aconteixament estressant inevitable que sobrepassa els mecanismes d’afrontament de la persona. Quan la persona es sent sobrepassada per les seves emocions,  els records no es poden transformar en experiències narratives neutres. El terror es converteix en una fòbia al record que impideix la integració (síntesis) de l’aconteixement traumàtic i fragmenta els records traumàtics apartant-los de la consciència ordinària, deixant-los organitzats en percepcions visuals, preocupacions somàtiques i reactuacions conductuals”.

“El trauma es genera quan la persona viu una situació molt amenaçant i no en pot escapar o no s’hi pot afrontar. Pot tenir a veure amb situacions puntuals, però al mateix temps, el trauma també esdevé en situacions on el nen viu sotmès a carences afectives o negligències (maltractament físic, psicològic, abandonament…) perllongades en el temps”(Mario Salvador).

És habitual que la persona iniciï un procés de psicoteràpia sense la consciència d’haver patit traumes. Els terapeutes sentim sovint comentaris del tipus “no entenc perquè estic trist, jo no he tingut cap trauma”. Moltes vegades la persona no és conscient que pot haver viscut experiències que han generat trauma, i que estan influint en el present. El trauma, com a experiència que no ha pogut ser integrada, resta encapsulada, en forma de memòries oblidades o records enterrats. La persona no sol venir a teràpia amb aquesta demanada.

Per el tractament del trauma és necessari crear un espai de seguretat i calma per la persona, de manera que el sistema d’alerta del client es calmi, i des d’aquesta calma  pugui observar l’experiència traumàtica i posar-hi paraules. La presència plena i l’acolliment del terapeuta són claus en aquest procés.

Un peu en el present i un altre en el passat, per evitar la retraumatització, i facilitar la sanació de les parts de la persona amb contingut traumàtic.

Una teràpia profunda és un procés despertar l’experiència.