Avui, a mig matí, m’ha trucat el marit d’una amiga. Jo era fora de casa, sense el mòbil, i al tornar, i veure la trucada, he pensat que era estrany que truqués a aquesta hora. 
“T’haig de donar una mala notícia…”

Avui, al matí, ha mort el pare de la meva amiga. Ella i els nens, que aquests dies l’havien anat a veure, ja eren al cotxe feia algunes hores, de tornada cap a casa, cap aquí. Però han fet mitja volta. L’avi és mort.

He trobat a la xarxa un escrit senzill, bonic, d’algú que es va cuidar dels seus nebots el dia que van rebre la notícia de la mort d’un avi. Amb poques paraules ens dóna una idea de com ajudar als nens que viuen una pèrdua. No són tant importants les paraules, com donar-lis eines parlant-los en el seu llenguatge, el del nen, i no en el nostre. La noia de l’article ho aconsegueix amb el dibuix i un petit ritual. 

Us deixo l’enllaç de l’article per si us ve de gust llegir-lo, però a banda d’això, us animo a ATREVIR-VOS a anar una mica més enllà si mai us trobeu en aquesta situació, tal i com ho fa la noia que escriu l’article. Els nens encara no tenen eines ni recursos per afrontar la mort, no saben què han de fer amb el seu dolor. Cal que els adults els ho expliquem, i que els diem el que és normal que ens passi quan algú que estimem ha mort. No els podem deixar sols. Els nens ens necessiten per entendre una mica més què és això del morir. 

Aquí va l’enllaç:

http://www.bonding.es/jbonding/index.php?option=com_zoo&task=item&item_id=1336&category_id=37&Itemid=63