Aqta frase de Carl Jung descriu amb molta certesa el procés que travessem quan fem psicoteràpia.

Revisem com ens han definit les experiències que hem viscut, com ens hem hagut de construir per sobreviure al nostre entorn, a la nostra criança, a com ens han estimat, més o menys encertadament…

Posem atenció al nostre cos, les nostres creences, els nostres valors, els nostres pensaments, les nostres emocions… I ho observem amb amor, cap a nosaltres, cap als nostres progenitors i les nostres circumstàncies, i decidim, de nou, qui som en essència.

Com diu Marcela Lobos, “… després de creuar el llindar, ja és impossible escapar de les expansions i contraccions que implica la deconstrucció de la nostra vella identitat i el naixement de la nova. La nostra única opció és estar-hi i viure el procés”.