Les persones solem definir-nos a nosaltres mateixos com a parts. Una part de mi sent… Una part de mi no vol… l’altra part sí….
a personalitat és un constructe, un patró, de maneres de pensar, sentir i comportar-nos (Mario Salvador) que organitzen la idea del Jo.
L’estructura de la personalitat es va configurant en funció de ser acceptats en el món exterior.
Més enllà del nostre Jo com a suma de totes aquestes parts (Jo relacional), hi ha el nostre Jo Essencial, el Self, el Jo autèntic, allò que som fins i tot abans que ens posin un nom. El que som abans de la configuració de les parts. A l’entrar en relació amb l’exterior (inicialment, els nostres pares o cuidadors), anem gestant diferents parts, sempre orientades a garantir la nostra supervivència, sempre fan quelcom de bo per nosaltres. En definitiva, a garantir el ser estimats i acceptats. Les parts reaccionen a estímuls determinats i així van construint el nostre sentit del Jo.
Algunes parts del nostre Jo són portadores d’experiències traumàtiques (parts exiliades). Són aquelles que no ens agraden, que ens fan sentir, fer o pensar allò que ens resulta incòmode, dolorós… Quan les parts es reactiven (reaccionen a un estímul determinat), ens transporten en el temps a experiències viscudes de trauma, dolor, soledat, por… Quan hi ha una reactivació d’una part exiliada, la persona nota malestar físic que no sap definir en paraules: em sento molt malament, però no sé perquè…

El que persegueix el treball del model dels Sistemes de Família Interna és que les diferents parts del nostre sistema intern es coneguin i col·laborin entre elles, configurant un J0 Relacional en sintonia amb el Jo Essencial, més protagonista. Quan el Self dirigeix el sistema, les parts es converteixen en eines que aquest usa en circumstàncies concretes (la part alegre quan estic amb els amics, la part responsable i objectiva a la feina, per exemple).
L’estat ideal és que la nostra vida estigui regida per l’estat de consciència del Ser Essencial.
Fins la propera!