PSICOTERÀPIA INTEGRATIVA
En molts moments de la nostra vida tenim la impressió que alguna cosa en nosaltres “no va bé”, però no sabem definir el que és ni posar-hi paraules. Fins i tot, podem dir-nos a nosaltres mateixos que “no hi ha res”, “això no és important”, “això no m’afecta”. Però quan les nostres emocions no s’adequen a aquest pensament, ens sentim incomplerts. Alguna cosa no és al lloc que hauria de ser.
Richard Erskine va utilitzar el terme de Psicoterapia Integrativa el 1972, a la Uiversitat d’Illinois, amb la intenció d’integrar diferents enfocs psicològics. La TIR contempla diferents perspectives i enfocs (Gestalt, Teràpia Centrada en el Client, Anàlisi Transaccional, Psicoanàlisi, Bioenergètica).
Però, alhora i més important, el terme integrativa es refereix a la integració dins la persona. La psicoteràpia integrativa facilita l’agafar les parts no acceptades d’un mateix de manera que hom pugui integrar-les en un tot complert, que la persona visqui amb la consciència de conèixe’s. La seva conducta, els seus pensaments, les seves emocions i el seu cos no estaran en contradicció ni seran producte de la por. La psicoteràpia integrativa relacional està orientada al canvi de la persona, per tal que pugui entendre’s a ella mateixa d’una forma més clara, tenir una expressió emocional completa i poder alliberar el seu cos.
En aquest context, el terapeuta relacional acompanya amb respecte i presència a la persona en el seu viatge cap a sí mateix. Procura un espai consistent, acceptador i fidel que permet que pugi emegir la història emocional de la persona, proporcionant-li la possibilitat d’entrar en contacte plenament amb el seu ser.
