Angèlica Giralt Psicòloga Clínica i psicoterapeuta

En què et puc ser útil

Pablo d’Ors diu que som “incapaços d’aguantar-nos la nostra mirada”.

El procés de psicoteràpia és un viatge al nostre interior. En un espai d’absoluta seguretat, respecte i no judici, indagem quins aspectes están impedint que ens sentim connectats o connectades al millor d’un mateix. Al ritme que el nostre sistema ens permet, anem traient capes, escoltant-les i donant l’opció a la seva transformació.

El repte d’una psicoteràpia profunda està en ser capaços de mirar cap al nostre interior i atendre. I estimar tant la nostra fragilitat com els nostres dons. En aquesta mirada amorosa cap a nosaltres mateixos i en la consciència és on hi ha la sanació.

.

Actualment, des de les neurociències, coneixem cada vegada més el cervell humà. Sabem quin efecte té el trauma en nosaltres, ja sigui un trauma puntual, ja sigui haver estat un temps perllongat exposats a carences, negligències o maltractes.

La suma dels coneixements de la neurociència i de les teràpies psicològiques ens aporta tècniques (com ara el Brainspotting) cada cop més acurades, més fines, que ens permeten accedir a memòries no narrades, que resten a l’inconscient, de manera que poguem integrar la informació inconscient a la conscient, i sanar el trauma.

.

L’ésser humà està preparat per conviure amb les pèrdues. Des que naixem, comencem a perdre.

El procés que vivim després d’una pèrdua (sigui una mort, una separació, una pèrdua de feina o d’una amistat, una pèrdua material…) és anomenat procés de dol. És un procés natural i adaptatiu. L’hem de viure.

Al mateix temps, la forma d’entendre la vida i la mort en el món occidental no ens ajuda, ans el contrari, ens impedeix fer aquest camí i viure’l amb naturalitat. S’han perdut rituals que permetien rebre el suport de la comunitat, per exemple. Avui, la consigna és fer-ne via, sortir aviat del dolor, i silenciar i no mostrar les emocions generades per la pèrdua.

La majoria de persones fem dols que anomenem normals.  Tot i així, pel que hem esmentat abans, sovint podem necessitar un espai per compartir i elaborar el significat de la nostra pèrdua. En aquest cas, el que et puc oferir, és acompanyar-te en el teu procés.

En ocasions, i per molts motius, el procés de dol es pot perllongar en excés en el temps. El procés es torna més intens del compte i s’allarga. S’encalla en alguna de les tasques del dol, no avancem i apareixen símptomes clínics que posen en perill la nostra estabilitat física i emocional. En aquestes circumstàncies, cal demanar ajuda per evitar que el quadre clínic evolucioni i sobretot, per desencallar el procés de dol i tornar a connectar amb el benestar i la vida.

Et puc acompanyar en el dol normal, i et puc ajudar en el cas que detectem que el dol és perllongat.

La vida és dinàmica i, tot sovint, obliga a revisar-nos. Vivim experiències que fan trontollar les nostres bases i els nostres valors.  És el moment d’aturar-nos i revisar, per poder continuar vivint.

D’altres vegades, es desperta la nostra curiositat i necessitem indagar en nosaltres i evolucionar.

En ambdós “moments” puc estar amb tu.

Trastorns d’ansietat (crisis de pànic, fòbies, ansietat generalitzada…), trastorn obsessiu compulsiu-TOC, trastorns afectius (depressió, melancolia…), trastorns adaptatius, trastorns de personalitat, insomni, estrès, trastorns alimentaris, autoestima, comunicació…

Mètodes i enfocs