El confinament d’aquests dies, abans de passar a ser una qüestió obligada, va passar per una qüestió moral. En la meva professió (la psicologia com a pràctica “privada”, que en diem), se’ns permetia, fa uns dies i des del col·legi professional, exercir, sempre que prenguéssim mesures de prevenció importants. En poques hores, confinament obligat. he tancat el despatx fins a nou avís. Pot ser la setmana del 30 de març, pot ser més endavant. Esperarem. Per descomptat, estic disponible per vies telemàtiques per a qui senti que és una bona opció. Una opció que funciona, ho he comprovat.
Dit això, us vull parlar de la por i de la possibilitat de calmar-la.
La reacció que molts hem passat ha sigut de desconcert i angoixa. Lògic, davant d’una amenaça, el nostre Sistema Nerviós Autònom, concretament la branca simpàtica, s’ha activat vetllant per la nostra seguretat. Hem connectat amb la por.
La por, que és una emoció adaptativa per naturalesa, pot ser excessiva i paralitzant. El Sistema Immunitari se’n ressent. Pensem de forma negativa i catastròfica. Fins a, com he dit, paralitzar-nos com una forma de sobreviure a l’amenaça. Així funciona el cervell.
Sempre, i avui especialment, ens toca viure el que la vida ens porta. El que més ens pot ajudar, és la calma. Aquella calma interna que sentim quan estem bé i ens sentim segurs. Evocar aquesta calma és l’antídot per un sistema nerviós excessivament activat i un sistema immune baix. Quan experienciem aquesta calma, al nostre cervell hi passen moltes coses. La calma ens fa més resilients, fa que les nostres funcions cognitives (l’atenció, la memòria, la concentració…) funcionen millor, i enforteix el nostre sistema immunitari.
És important que recordem que tenim molts mitjans i recursos propis per generar benestar en el nostre sistema intern. Aquests dies, a les xarxes, tots estem compartint multitud de propostes: meditacions, autoafirmacions sanadores, músiques, coses a fer a casa amb el nostre temps, la mainada i la nostra gent, i sentir-nos contents, i també circulen infinitat de posts amb sentit de l’humor enginyós i que ens fan riure a cor que vols.
Atrevim-nos a practicar. A experienciar el confort que ens aporta una bona meditació, un no fer res i estar presents, per exemple. Thich Nhat Hanh és un mestre budista vietnamita autor d’un llibre, entre molts d’altres, que porta per títol “Res a fer, enlloc on anar”. Paraules que ens fan parar. Com deu ser això de res afer, enlloc on anar?. Comprovem-ho.
Atrevim-nos a ser conscients de la nostra respiració, a cantar, a ballar, a jugar, a descansar.
És un bon moment per estar sense presses amb la nostra gent. Parlar de coses que tenim pendents, compartir què estem fent o com ens sentim, escoltar com es sent qui és a prop nostre, cuidar… Tenir present a l’altre i posar-hi amor, en definitiva.
Tenim un temps per recuperar infinitat de coses i pràctiques que ens fan sentir bé i plens, en aquest estat de “no em cal res més, tot està bé així com està, no em cal res a fer, no em cal anar enlloc”. També podem aprendre recursos que ens seran nous, i al mateix temps podem descobrir que ens agraden, ens fan sentir confort.
Segur que abans de la situació excepcional que estem vivint, en algun moment, us heu sentit a vosaltres mateixos dient-vos: “m’agradaria aprendre o fer …. (el que sigui, poseu-hi cada ú la vostra opció), m’agradaria agafar-me uns dies i descansar, fer un retir…, però no tinc temps, no pot ser, impossible!!!”.
Ara tenim uns dies, tenim aquest temps. La bona notícia és que hi ha a fer molt en aquest temps per calmar el nostre sistema intern i afrontar millor, a tots nivells, fisiològic i emocional, el que ens toca viure.
Compartiré amb vosaltres idees i reflexions que em venen al cap. Sobretot, algunes idees que potser ja us resultaran familiars, però que us poden ser útils per generar el confort del què hem parlat.
Fins ara!
