Des d’aquest model, el terapeuta és un acompanyant, present, darrera de l’experiència del client, que és qui dirigeix el seu propi procés. Amb les eines adequades, el client pot observar, sanar i integrar per descobrir qui és realment.

En el Mètode Aleceia posa èmfasi en dos aspectes fonamentals per dur a terme el procés de psicoteràpia en la persona.

D’una banda, la mateixa capacitat de sanació que té el nostre cervell. És el cervell qui es sana ell mateix, si li proporcionem les condicions adequades.

De l’altra, la importància de la relació entre terapeuta i client. El terapeuta es converteix en un agent que propicia la corregulació necessària abans de l’autoregulació. Conceptes com la presència i la sintonia són eixos fonamentals en aquest enfocament. Posem èmfasi en la relació terapeuta-client de manera que en unes condicions de seguretat i calma, és el propi cervell qui pot elaborar i reprocessar aspectes enterrats de la seva experiència que impedeixen que la persona pugui viure en un Jo coherent i organitzat. Aquí, la connexió amb el nostre ser essencial és bàsica pel procés de sanació i recuperació del benestar.